Onze de setembre

Ahir, onze de setembre, tots els catalans i les catalanes vam celebrar la nostra Diada Nacional, un dia pel record i la reivindicació de les llibertats dels catalans. Un dia solemne marcat per la tradicional ofrena de flors al Conseller en cap Rafael Casanova i el cant dels Segadors. Com a tots els pobles i ciutats de Catalunya, ahir també es va celebrar l'11 de setembre a Dosrius. Un acte senzill i solemne que va començar a l'ofrena per part dels càrrecs electes del municipi i, després, el candidat a les passades eleccions municipals per ERC s'hi va sumar amb un altre ram, que va dipositar al costat de l'altre, als peus del monument a Catalunya. Els presents allà vam aplaudir ambdues ofrenes pel respecte a la figura dels qui van morir durant aquells fatídics 14 mesos de 1714. En acabar, un grup de cambra acompanyats per una soprano van interpretar diferents cançons de la cultura catalana, a més de la lectura per part de dos voluntaris de poemes dels grans poetes catalans. Un acte senzill, com deia al principi però solemne.

No obstant, hi va haver quelcom que em va deixar mal cos. No ho vaig entendre llavors ni ho entenc encara avui. No entenc l'absència de representants de Progrés Municipal i, encara menys, l'absència dels representants de Convergencia i Unió i la CUP. No m'entra al cap com qualsevol partit democràtic pot faltar en una celebració com aquesta i, pitjor encara, si es tracta de partits soberanistes i independentistes com CiU i la CUP.

D'altra banda, em va agradar el respecte que hi va haver durant tot l'acte. Celebro que no passes el que va passar a Barcelona i els companys del Partit Popular no fossin escridassats. El que demostra que al nostre municipi s'hi respira el respecte per tothom. Així doncs, felicitats als dosriuencs i dosriuenques per la mostra de respecte, tot i l'acte lamentable protagonitzat per l'absència de Progrés Municipal, CiU i la CUP.

Ahir també era un dia important donat que es celebrarva el 34è aniversari de la mort de Salvador Allende, president de Chile i fundador del Partit Socialista d'aquest país. Allende es va suicidar durant l'atac de les tropes feixistes del dictador Augusto Pinochet. Per això, els socialistes el dia Onze de Setembre també fem una ofrena a l'estatua del nostre company Allende, qui va morir després de protagonitzar la millor època de progrés de Chile. Per desgràcia, el fatídic i il·legitim Cop d'Estat va acabar amb la vida de Salvador Allende i va portar a Chile a una dictadura que acabaria l'any 1990.

Siempre en nuestra memoria, compañero Allende.

Gracias Polanco | El Jueves

Este fin de semana los y las jóvenes socialistas de Cataluña nos hemos reunido un año más en nuestro principal espacio de refelxión y debate, l'Escola de Formació Guillermo Vidaña. Durante estos días dos grandes noticias han sacudido este país. Por desgracia, se trata de dos notícias tristes, muy tristes.

Gracias Polanco

La primera de ellas es el adiós del que seguramente sea uno de los mayores defensores de la libertad y la democrácia en este país. Des del periodismo riguroso, Jesús de Polanco, defendió la libertad de todos los españoles y las españolas. Creador de El País y presidente del grupo PRISA, Polanco, ha escrito su nombre en el periodismo de este país haciéndolo de obligatorio aprendizaje para los y las estudiantes de periodismo y no solo de nuestras Universidades. Durante estos días ya se habrá dicho de todo sobre Polanco, así que solo me queda darle las gracias desde este humilde blog. Darle las gracias por ser ejemplo de rigurosidad periodística con sus grandes hijos El País y la Cadena Ser; darle las gracias por ser, como si de Don Quijote se tratara, un caballero andante de la libertad y la democrácia de este país. ¡Gracias Jesús!

El Jueves

La segunda bomba informativa, nos llegaba la semana pasada y traía con sigo una gran polémica. Como protagonista la irónica revista "El Jueves" (la revista que sale los miércoles) y que tan buenos ratos nos ha hecho pasar con sus historietas entre manos. Resulta que la revista publica una portada que no gusta al señor Juan del Olmo y, como si de Iran se tratara, decide retirar la revista por injurias a la Corona, pero no acaba ahí, también han cerrrado la página web de "El Jueves". El juez Juan del Olmo, como juez y, por tanto, licenciado en derecho debería saber que existe un derecho fundamental en cualquier democrácia: la LIBERTAD DE EXPRESIÓN. Como os podéis imaginar, el republicanismo que corre por mis venas me hace ser más osado en este tema, pues no solo estamos hablando de que se veta la libertad de expresión, sino que además, se veta por haber hablado de la Corona. Ni la Corona merece un trato especial, ni son dignos de tenerlo. Como he dicho otras veces, me merece mucho más respeto cualquier persona que se gana la vida honradamente que la parasitária Familia Real de este país. Si digo esto, quizás el señor del Olmo decida cerrarme el blog. Pues señor del Olmo aquí tiene un argumento más, usted puede cerrarme el blog si así lo quiere, pero no me cerrará la boca. Las sanguijuelas y los parásitos deben volver a su habitat natural y dejar vivir a nuestro país en una verdadera democrácia, donde nadie sea mejor que nadie por nacer de una mujer u otra. ¡Viva la República!

Manifest JSC pel 71è aniversari de la Guerra Civil

Amb motiu del 71è aniversari de la proclamació de la Guerra Civil espanyola la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) vol manifestar la seva més ferma condemna amb aquesta guerra il·legal, il·legítima i injusta. Així mateix, la JSC reitera el seu compromís amb la recuperació i el reconeixement de la memòria dels defensors i defensores de la democràcia i la República.

La Joventut Socialista de Catalunya considera plenament representatius del seu projecte els valors de la II República i reprova tot allò que va significar la dictadura feixista imposada pels vencedors de la guerra en tant que antítesi dels valors i el projecte republicà.

La República va significar pau, el cop d’Estat feixista va significar guerra i un llarg període de dictadura sagnant i repressora.

La República va suposar llibertat i democràcia, un període de llibertat que mai fins aleshores havia conegut la nostra societat. La guerra i la dictadura van suposar un retorn a l’opressió.

La República va treballar per una societat més igualitària, una societat en que tothom tingués les mateixes oportunitats per a desenvolupar les seves potencialitats i el seu projecte de vida independentment de la seva classe social o el seu gènere. La dictadura, per contra, es va caracteritzar per una immensa desigualtat social i de gènere.

La República era un règim polític indissociable de la modernitat i del progrés i va fer de la nostra una de les societats més avançades del moment. La dictadura, en canvi, propugnava el retorn al passat i a la seva fi va deixar una societat retardada i tancada en si mateixa, abocada a fer un gran esforç per assolir els reptes que es plantejaven en el darrer quart del segle XX i per adequar-se a un context cada vegada més globalitzat i interdependent.

Pau, llibertat, democràcia, igualtat, progrés aquests eren els valors de la República que la guerra va fer desaparèixer de la nostra societat. Aquests eren els valors pels que van lluitar i pels que van morir tantes i tantes persones. Perquè no oblidem el seu sacrifici i perquè aquests valors són, també, els nostres continuarem treballant dia a dia per la seva preeminència en la nostra societat. Aquest és, sense cap mena de dubte, el nostre millor homenatge.

Salut, Socialisme i República!

Professionals en tocar

Ja feia dies que preparava aquest post i crec que avui és un bon dia per publicar-ho. Com tots ja sabeu, he acabat examens i, per tant, s'ha acabat el curs. Si vaig començar la carrera el 4 d'octubre del 2004 i som al juliol de 2007 teòricament ja hauria de ser fisio, però malauradament no és així. Amb tot, aquest any molts del meus companys ja s'han convertit en professionals en tocar, especialistes del tacte i el cos humà, fisioterapeutes amb totes les lletres i un títol universitari sota el braç. Aquest post, pretén ser un homenatge a alguns dels meus companys, els que han fet inolvidables aquests tres anys de la meva vida i sense els quals anar a la universitat serà encara més dur. Ara fa un parell de setmanes, vaig tenir l'honor de fer el discurs per la graduació de la promoció 04-07. En el meu parlament vaig reiterar una vegada i una altra que la nostra promoció és diferent i, especialment, el grup C, al que pertanyo amb orgull. Som diferents perquè anem a classe per aprendre però també per passar-nos-ho bé, el que ha donat més d'un mal de cap als nostres professors alhora que ens unia cada dia més com a companys i amics. En aquest post, no diré tots els companys ni tan sols tots els que mereixen una menció, espero que els que no hi siguin no se sentin ofessos, no és la meva intenció. Sé que serà un post llarg, paciència si us plau.

Adrià Salvador: Mandarina, moro, Henry, ke nhi ha... Una de les persones més freaks que he conegut mai, amic que s'entrega als seus i propietari d'un dels cors més grans que el mediastí humà permet. El veureu arribar des de lluny amb els seus caminars "xulescos" i els seus cabells "a lo afro", en el moment que us vegi ja estarà fent una de les seves bromes. Adrià, inolvidable Adrià, vaig dir que no seria feliç si acabaves la carrera sense xicota, sóc feliç i la Natalia se'n porta un tresor. PARTIDO A DOS GOLES...

Carles Sala: Esquirol, L'home més fort del mong, Saltinbanqui, Romaldinho, Silvinho... A en Carles gairebé sempre el veureu amb dos peces característiques: la gorra i/o la "braga" fent de canellera. Malabarista de la pilota i geni de la samba, de l'Esquirol sempre hem dit que hauria d'haver nascut a Brazil, de ser així estic segur que no l'haguessim conegut mai però el seguiriem a la tele i seria un ídol de massas. Un ídol amb coca-cola a la sang que no oblidaré mai.

Guillem Conill: Conill, Conilet... L'únic vigatà del post. D'en Guishe destaca la seva cara de "malparit", en el bon sentit de la paraula. Cara de noi dolent i trapella, bona persona i amic allà on el necessitis. Conseller de bons consells i amic dels seus amics. Això sí, si no li caus bé... jejeje. Xicot d'una de les noies més maques de Vic a la que s'estima com a ningú i la té com a reina d'un país de flors. Ara bé, si a ella l'estima molt a nosaltres potser ens estimi d'una manera equiparable. Company Guillem, mai t'oblidarem...

Fran Gallego: Capi, Cannavaro, Pixita... Capità dels Feixos, probablament el millor equip de futbol sala del món i no per la qualitat del joc sinó per la qualitat de les persones. Un dels components del TRIDENTE juntament amb mi i en Freixas. Diuen que en aquesta vida trobes persones que poden ser la teva ànima bessona, ell conforma la meitat de la meva i estic segur que poca gent ens estimarà mai com ho fa en Fran. Podria dir moltes coses d'ell però no cal que les digui, ell ja ho sap. Ara s'anat a Arriate (Málaga) a fer la seva vida al costat de la seva futura dona (això no és oficial, però n'estic completament segur) i s'anat amb un troçet de cor de cadascú de nosltres. PIXITA, TE ECHARÉ DE MENOS.

Em deixo molta gent Agus, Merxi, Negrita, Jordina, Udane, Xabi, Dome, Hugues....molta gent. Però no em deixo a dues persones molt importants i que, a més a més, seran els meus companys de pis l'any que ve, si bé aquest any tots erem d'aquell pis...jejeje

Marc Recassens (perdona'm si escric malament el cognom...mai sabré fer-ho bé): Raka, Reckham... Recordeu aquell anunci del Barça "ets molt gran tio"? Doncs en Raka és com el noi de l'anunci: cresta gran, orelles grans, mans grans, cames interminables, peu enormes i un cor que no li cap al pit. El fet que la ideologia d'en Marc sigui independentista ha fet que sempre tinguem la broma política a la boca, però mai el veureu emprenyat (a no ser que en Mandarina l'emprenyi...) ni ens veureu amb mal rollo. Tal radikal que sembla i en el fons es un tros de pà. D'en Raka hem après a parlar correctament el català (o com a mínim ho intentem), això sí sense obrir la boca. Raka, gràcies per tot.

Carles Freixas: Freixas, Rata, Cantautor cantautot... En Carles, l'altra component del TRIDENTE i l'altra meitat de la meva ànima, la meitat "juergista". D'en Freixas, hem après a viure la vida, la seva filosofia de vida ens a marcat a tots. Com diu ell mateix: "jo he vingut a aquesta vida a ser feliç". Amic incansable i "fiestero" com ningú, en Carles s'ha convertit en algú més que important per mi. D'aquí que quan ens veuen venir junts diguin "vaja dos, quin perill!". Últimament ens ha sorprés amb una faceta nova, la de cantautor. Un cantautor una mica especial que podeu seguir al youtube (poseu Carles Freixus i disfruteu). Carles, ets únic tio, gràcies!

No podia acabar sense transcriure l'himne dels Feixos Espinotalàmics.

POR ESO YO TE QUIERO DAR,
FEIXOS MI CORAZÓN.
SENTIMIENTO ROJO Y NEGRO,
ROJO Y NEGRO DE PASIÓN.


Se us estima, FOLLO

Acabados los examenes ya estoy listo para seguir luchando

Ahora ya sí, por fin se acabaron los examenes de junio tan malditos por los estudiantes universitarios. Los buenos resultados me permiten tomarme una semana de descanso y vacaciones, pero no podía dejar más tiempo inactivo el blog. Me dolía no escribir nada durante tanto tiempo, así que hoy romperé el silencio "estudiantil" y lo haré con fuerza.

Resulta que ayer salieron los obispos a quejarse sobre la nueva asignatura: Educación para la Ciudadanía. ¿Cómo no iban a salir a quejarse?¿Acaso no sabía el Gobierno que luchar contra la homofobia, el racismo, la xenofobia y la violencia de género, entre otras muchas cosas, es un insulto para la Iglesia? Cómo no se van a enfadar si pretenden tener el monopolio de la moral de este país. Una moral desfasada que entiende que la sociedad debe estar formada por padres, madres e hijos; una moral que que quedó obsoleta hace más de 30 años. Señores obispos, los homosexuales NO son enfermos, las personas de otra étnia o raza NO son hijos del diablo ni necesitan ser purificados por el catolicismo; las mujeres NO son personas de segunda que solo sirven para engendrar y limpiar y, por supuesto, el mejor remedio para el SIDA NO es la virginidad ni la castidad. Es sorprendente como pretenden tener dicho monopolio basándose en razones dignas de qualquier secta.

Ya des de hace años, a los jóvenes les cuesta cada día más pisar una Iglesia ¿porque será? Quizás tenga algo que ver el pensamiento retrógrado de quien allí se cree Dios, nunca mejor dicho. Sé que los creyentes ya hace rato que no leen este post, pero si queda alguno, por favor planteese el dogma cristiano. Ya sabéis que respeto a todo el mundo y con esto no pretendo plantearle su fe sinó plantearle un ejercicio en el que tiene que valorar las diferencias entre la sociedad actual y la sociedad que defiende la Iglesia. Realmente es abismal y encima los obispos pretenden tener la exclusiva de la moral en este país. No les gusta que la societat progrese hacía la igualdad y la libertad, acaso temen que con la igualdad se les acabe el chollo de vivir del cuento.

Se mobilizaron contra el matrimonio entre personas homosexuales, pero finalmente no se rompió España y la inmensa mayoría de la sociedad creía que era necesario para asegurar la igualdad entre personas, sin que su opción sexual sea un inconveniente. Entre otras muchas cosas, Educación para la Ciudadanía pretende que los niños y niñas de este país sepan y entiendan que existe la carta por los Derechos Humanos, donde se describe que TODOS y repito TODOS los humanos son iguales sea cual sea su condición sexual, su religión, su raza o ideologia. Al parecer, la Iglesia no esta deacuerdo con esto último, así que tranquilos que en breve volveremos a ver cuervos planear sobre los derechos de las personas.

Ah, por cierto, señores obispos, el mejor remedio para el SIDA son los CONDONES

Candidats joves i socialistes

Torno després d'un temps d'inactivitat, però torno amb la feina feta i es que dissabte vam presentar els candidats i les candidates joves i socialistes del Maresme. Per aquest dia tan important per nosaltres vam contar amb la presència de la Consellera i amiga, Montse Tura, juntament amb els companys Manels Mas i Consol Prados.

Com deia la JSC Maresme vam presentar 59 candidats i candidates als diferents municipis de la comarca. Aquest fet va ser destacat per la Montse, qui va dir que la JSC un cop més ens avançem a les altres organitzacions polítiques juvenils, i així és. Fa uns anys ja ens vam avançar amb la creació de les meses d'emancipació juvenil, on abans que ningú vam concentrar-nos en els problemes de l'habitatge, l'ocupació i la formació. Ara, la JSC Maresme som la organització política juvenil amb més candidats joves a les llistes de tota la comarca, el que implica més joves treballant pels problemes de la joventut de la nostra comarca. Mentre algunes forces polítiques ni parlen dels joves al seu programa, nosaltres no només fem un programa que ha estat inclós a tots els programes del PSC pels pobles i ciutats sinó que hi tenim més persones treballant-hi que ningú. Un cop més, els joves socialistes ens avancem, un cop més demostrem que el que realment ens importa són les persones.

A l'acte també hi van parlar en Xesco, que va destacar la feina feta i a qui vull agraïr la constant ajuda; l'amiga Consol Prados, qui un cop més ens va demostrar el seu suport; i la Carme Bastida, la primera Cap de llista de la història de la JSC Maresme i Cap de llista del PSC per Llavaneres. La Carme, va incidir en la necessitat de polítiques progressistes pel poble i es va oferir a ser "una treballadora per les persones de Llavaneres". Mentrestant, les altres forces de Llavaneres no fan més que anar en contra d'ella, serà que li tenen por?

Els joves del Maresme SOM EL PRESENT, CAMINEM CAP AL FUTUR

Feria de Abril

Ayer, en el Parc del Fórum, empezó un año más la Feria en Barcelona y ya van 36. Quiénes tenemos familia andaluza (que somos muchos y sobretodo en el àrea metropolitana) lo vemos como una oportunidad más de disfrutar de la cultura de nuestros padres (madre en mi caso). Seguramente entre los lectores hay alguien que no está de acuerdo con que se realize esta fiesta, solo les diré que les invito a ir una noche. Es más, que dejen un comentario y con su dirección de correo y me dispongo a quedar con ellos para enseñarles la feria, seguro que vuelven. Como todo, tiene su parte buena y su parte mala. Personalmente no soy muy "fan" de las sevillanas (aunque unas cuantas no me importen, toda la noche escuchando sevillanas me cansa, lo reconozco), pero no solo hay sevillanas en la Feria. Os invito a vivir la gastronomia (dicen que por el estómago se conquista a cualquiera), a vivir el pescaíto frito, el jamón, el queso, las papas... y todo regado con un buen fino muy frío o, en su defecto, una jarrita de rebujito. Eso sí, cuidadito, que tanto el fino como el rebujito, son traicioneros y de tan bien que entran puedes acabar mareándote.

Este año, pienso vivir la Feria, como siempre, acompañado de mi gente. Así, que cuando nuestras apretadas agendas lo permitan, iremos a visitar amigos como los de la caseta de Rubí y, por supuesto, la del PSC (la que más se llena de jóvenes por las noches). La Feria, por si sola, tiene gracia, pero como os diría mi abuela y todo sevillano que se precie, no es lo mismo sin tu gente al lado. Por eso un año más, iremos a la feria llenos de amistad y cariño, para con nuestra gente. Sin personas como Charly, Xesco, Ana, Javi, Sara, Miriam, Sergio, Perú, Marc, Jony, Ráu (o compare)... y un largo etc de la JSC; la Feria no sería lo mismo. Además este año, he conseguido arrastrar a Adrià, Fran y, su novia, Raquel (de Arriate, Málaga). En fin, buena gente, amigos de sus amigos, leales, personas con quien contar en los buenos momentos y en los malos, fieles al mejor tesoro de las personas: la amistad.

Para más Inri, el domingo celebraremos que se cumple un año de la nueva Ejecutiva de la JSC Maresme, de la que un servidor tiene el honor de ser Primer Secretario... Así que, queridos/as lectores/as os invito a acercaros esta semana al Parc del Fòrum y vivir esa experiencia.

¡Qué viva la Feria!